VERA WENZEL + Nando Caballero i l’Orquestra del Llanero So..

VERA WENZEL

Guitarra  y  uno  de  los  principales  compositores  de  bandas  como  Fluzo  o  The  Light, Eugenio  Civera lleva desde mediados de los noventa formando parte sustancial de la escena musical barcelonesa. Aunque no ha sido hasta ahora, después de años en los que eligió un más discreto y cómodo segundo plano en el escenario,  cuando  ha  decidido  tomar  la  voz  cantante  –literalmente-  y  poner  en  marcha  un  proyecto propio, Vera Wenzel. Un camino que inicia tras la disolución de The Light, sin más aspiración que la de seguir  componiendo  y  que,  poco  a  poco,  ha  ido  creciendo  con  la  incorporación  de  Ricard  Fusté  (Fluzo, Zwell)  a  la  batería  y  Héctor  Moras  (miembro  de  Chocadelia  Internacional)  al  bajo  hasta  consolidarse como banda, a la que se suma en los directos Guillermo Martorell (Mr. Hubba y El Mono Inventor) como
guitarra solista y Agustí Busom como teclista.  
 
Pero, ¿quién es Vera Wenzel? A partir de ahora una de las formaciones con más por decir de la escena independiente.  Destapándose  como  un  magnífico  vocalista,  Eugenio  Civera  afronta  los  textos  de  sus canciones  con  una  desarmante  seguridad.  Letras  escritas  en  primera  persona  con  un  trasfondo existencialista que puede recordar por momentos a The Cure o a Los Planetas, dos referentes confesos de  la  banda  cuyos  ecos  resuenan  también  en  el  sonido  de  Vera  Wenzel,  en  ese  pop  rock  a  un  tiempo fatalista y vitalista, siempre emocionante. Influencias a las que se suman Joy División, Radiohead o incluso Serrat y Satie y que se intuyen en un sonido que no deja nunca de ser personal. Canciones tan brillantes y adictivas  como  Verbena,  Kureishi,  Peces  caja  o  Acabarás  conmigo,  con  ese  algo  inaprensible  de  las buenas melodías pop que hace que se queden activadas en tu memoria con el botón de repeat y sientas
la necesidad imperiosa de escucharlas una y otra vez para captar hasta el último matiz.  
 
Su  primer  disco, Verbena,  ha  sido  grabado  en  Barcelona,  entre  los  estudios  Blind  Records  (baterías  y bajos)  y  Siberia  (guitarras,  teclados  y  voces),  el  disco  ha  sido  mezclado  y masterizado  por  Santi  García colaborador  habitual  del  sello  B-Core)  y  logra  condensar  todas  las  virtudes  de  la  banda.  Y  como  la veteranía  es  un  grado,  han  podido  contar  con  la  colaboración  de  nombres  consolidados  de  la  escena barcelonesa con los que Eugenio ha compartido más de una vez escenario: Dani Vega y Marc Lloret de Mishima, Óscar Martínez (Squarehead) y Miguelito Superstar (Fundación Tony Manero).  
 
¿El resultado? un gran disco que subraya todas las cualidades de un grupo con un luminoso camino por delante.

+info: www.myspace.com/eugeniorojo

 Nando Caballero i l’Orquestra del Llanero Solitari

Nando Caballero (Sabadell, 1968) treballa a COM Ràdio i presenta i dirigeix des de 1997 “L’altra cara de la lluna”, un magazine musical independent. També toca el baix elèctric des de principis del segle XXI amb El Sobrino del Diablo, el millor cantautor que hi ha, sinó al món, com a mínim a Horta-Guinardó.

Abans de tot això, a finals del segle XX, ja passejava les seves cançons en castellà al circuit de locals de Barcelona sota el nom de “Cantautor de mierda” i, molt abans, diuen que escrivia llibres de poemes i, encara abans, sembla ser que pintava quadres que no comprava ningú. També hi ha testimonis que afirmen haver vist en Nando Caballero a la seva adolescència tocant el baix amb un grup de Heavy Metal i anant a tots els Monster of Rock dels vuitanta, però d’això no tenim gaire constància ja que tots el jevis de l’època es troben en estat catatònic i no recorden res de res.

Sigui com sigui, a l’actualitat, Nando Caballero va tornar en solitari l’any 2010 amb un treball anomenat “Vuit dissabtes d’hivern”. Produït per Juan Zarppa, músic tarragoní dels musics tarragonins de tota la vida i soci del propi Nando Caballero a La Produktiva Records. Perque aquest home, apart de músic i locutor de ràdio, també és un gran empresari del lucratiu negoci del segells discogràfics independents, “un sector en alça, ja veuràs”, li diu a la seva mare els diumenges abans de dinar…
Respecte al contingut del disc, us trobeu davant del primer treball d’un músic experimentat i d’un grapat de cançons que parlen de la quotidianitat, la reflexió, les relacions interpersonals i tot això escrit amb molta cura i amb un so propi i característic.

Sota el títol de “Dolors i maldecaps” trobem el segon treball discogràfic de Nando Caballero, un disc més rocker que l’anterior, però també més freak i marciano. Un treball en el que ha estat acompanyat d’un bon grapat d’amics: Refree, Miqui Puig, Lalo López (Fundación Tony Manero), Ramón Garriga (Carles Carolina), LLongue, David Mullor (Ix!), Steven Munar i El Sobrino del Diablo són només un quants de tots els músics que han volgut participar en el disc. “Dolors i maldecaps” ha estat composat a Sabadell i El Vendrell, gravat a Sant Quirze i mesclat a Tarragona. Aquesta vegada, Nando Caballero s’ha encarregat de totes les guitarres, els baixos i de bona part de la producció del disc juntament amb John Caballés (Presidente, Antonio Orozco). Aquest disc suposa un trencament i a la vegada una continuïtat amb el seu anterior treball. Un trencament per la sonoritat i els arrengaments i una continuïtat per la temàtica de les lletres, per la manera d’explicar les coses que té el Nando i pel zoom del disseny de la carpeta. Apropem la visió, però no perdem de vista res. “Dolors i maldecaps” és l’historia d’una ciutat i dels personatges q
ue l’habiten, històries no gaire quotidianes d’una ciutat imaginada… o potser no?

+info: www.laproduktiva.com/nando